23 des/ les lletres que han de ser dites
avui molta lletra i poca reivindicació. una llista de llibres, fils de tuiter, (molta!) poesia, sobre els xiuxiuejos... endavant, estimades.
la pila de llibres
ara que és època de fer regals (que ho pot ser tot l'any, que p*to capitalisme, sí sí), les llibròfiles acostumem a tenir aquesta llacuna a la memòria i tots els llibres que hem nat guardant durant l'any "per quan me'l regalin” se'ns han oblidat.
si voleu, us faig propostes (us deixo els enllaços de les edicions quem semblen més xules, només us cal clicar els títols):
La formació d'una marquesa de frances hodgson burnett, del club victòria de viena amb traducció de marta pera. bé, jo aquest no l'he llegit, però em crida força l'atenció. però vaja, literatura victoriana, saps? fa molt bona pinta i no és gaire llarg (menys de tres-centes pàgines, en tres dies ho tens). la iaia diu que creu que està molt bé, prò que no n'està 100% segura perquè no l'ha acabat perquè no s'hi veu. sapigueu que aquesta iaia és la que em va empènyer a llegir Jane Eyre amb quinze anys. gràcies a això m'estimo la literatura. gràcies, iaia, per regalar-me'l.
Pura passió d’annie ernaux, publicada per angle editorial amb traducció de valèria gaillard. si a hores d'ara no coneixeu annie ernaux, us planyo. vaig llegir Pura passió una setmana abans que se sabés que annie ernaux havia guanyat el nobel de literatura i buf. a banda de sentir que algú posava paraules a uns sentiments que, en algun moment o altre, havia viscut, també em va semblar terriblement trobadoresca per aquest gust seu d'habitar el dolor i trobar-hi un puntet de plaer. i a sobre ho plasma amb les paraules precises. visca les ties desquiciades que ho reconeixen en veu alta sense penedir-se'n.
Galvany i el cavaller verd, anònim publicat per cal carré amb traducció de lola badia. és una novel·la artúrica medieval anglesa amb una trama prou senzilla. combina elements màgics amb els principis cavallerescos, tot ben lligat per una prosa poètica preciosa amb un ús de la molt delicat i acurat. és un llibret curtet, així que si al final no t'agrada, no li hauràs dedicat tot el temps del món… està molt bé!
Com destruir l'escriptura de les dones de joanna russ, per raig verd amb traducció de míriam cano. aquest assaig es va publicar l'any 1983 als estats units i, mira, sap molt de greu, perquè les qüestions que exposa encara estan a l'ordre del dia de les escriptores feministes. jo pensava que no, perquè sempre he llegit més autores que autors, però, de fet, conec més noms d'home. us deixo una foto de la portada original i així hi penseu (la traducció al català la trobareu al web de raig verd).
sap greu perquè de poesia no en llegeixo gaire, només alguns versos de tant en tant… prò vaig llegir Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa clàssica i Pagèsiques de perejaume. són dos poemaris molt lligats a la natura i al nostre ésser en consonància amb ella. em van agradar molt tots dos, tot i que són prou diferents perquè poesia occidental i poesia oriental i tal i qual.
gairebé me n'oblidava! Primavera: a plorar tothom amb verdaguer. ara que ja heu plorat una mica, a plorar més amb l'amor de safo, la poeta mare; a desitjar i cremar totes, “venga, bollerotes” (això són paraules de la meva amiga i estimada marga <3). després de safo podeu endinsar-vos en la poesia de maria mercè marçal i anna dodas —això ho sé gràcies a la maria sevilla que és una tia tremenda i tant de bo saber la meitat de les coses que sap ella.
va, perdó, continuem, que parlo de dones i m'emociono.
de teatre si que no en llegeixo gens, em costa molt molt molt.
de lij (literatura infantil i juvenil) tampoc no en consumeixo, però bel olid i laura huerga han parlat molt (prò molt, eh!!!) bé de Mascota d'akwaeke emezi. per les petites de casa, El teu cos és teu de lucía serrano, sobre la importància d'educar els nostres infants en saber posar límits i dir que no. el teniu en català, castellà, gallec i basc (aquestes coses sempre ens fan il·lusió, a les parlants de llengües minoritzades).
si d'aquests llibres cap no us fa el pes, continueu llegint hehehe!
els imprescindibles
club editor ha fet aquesta cosa tan xula (cliqueu sobre les paraules subratllades i s'us obrirà)! bé, això és un quiz per saber quin plat de nadal ets… prò també quin llibre (de club editor, evidentment) et caurà millor! és força ràpid de fer i és ben divertit. es veu que jo soc salmó fumat i m'agradarien els Diaris de virignia woolf (amb una traducció segur que fantàstica de carlota gurt). progenitors, ho heu pillat? hehe.
també teniu diversos fils de tuiter (que us deixo per aquí) de la blanca pujals (@blancapujals) que us ajudaran a saber quin seria el vostre petit plaer ideal.
allò que hi ha per allà i que no sats ben bé què
aquesta setmana he mirat més d'un i més de dos i més de tres cops la pel·lícula “lady chatterley's lover” (l'amant de lady chatterley) a netflix.
em va agradar molt per tota l'estètica: la roba, els espais, els colors més aviat freds… val a dir que tot allò que no passi a la ciutat sovint és força romantitzable per aquelles que vivim entre edificis inacabables de ciment i una infinitat de cotxes i busos i motos i patinets elèctrics. el tema dels diferents dialectes per caracteritzar els personatges també m'agrada i m'interessa bastant.
el cas és que vaig pensar que aquesta trama havia de sortir d'un llibre o d'alguna historieta ja escrita. efectivament! aquesta pel·lícula és una adaptació de Lady Chatterley's lover (L'amant de lady Chatterley) de d. h. lawrence. vaig pensar que m'interessaria molt llegir el llibre perquè segur que m'agradaria.
el vaig reservar en català a la meva biblioteca habitual, però amb tanta curiositat que tenia, vaig nar a mirar si el trobava a l'app de la biblioteca. tot i trobar-lo en castellà, el vaig agafar en préstec i el vaig començar a llegir allà mateix.
quina sorpresa va ser la meva quan (tot i saber que aquesta novel·la havia causat un escàndol molt gros per les seves escenes sexuals explícites i un repertori molt ampli de vocabulari eròtic) vaig trobar-me amb uns diàlegs exageradament grollers i masclistes. em va esgarrifar, perquè la pel·lícula no m'havia transmès gens aquesta sensació.
ara tinc l'exemplar en català a la meva tauleta de nit. l'aniré llegint i ja us diré què, prò tinc la sensació que allò que deia cristina de pizan que tot el que ha llegit té una mica de misogínia potser és veritat i no és una exageració.
el satisfyer —o allò que et fa contenta peti qui peti—
aquí toca una cançó, oi?
coneixeu jacob collier? fa com setmanes que l'alterno amb nadales tradicionals catalanes i he descobert aquesta joieta preciosa. així una mica ràpid i sense pensar-hi gaire: és la cançó d'aquell moment de la pel·li en què el sol et toca directament a la cara i recordes un moment bonic o penses en aquella persona que t'agrada fent aquell somriure emmarcat per unes galtes vermelles abans de marxar. també és una mica com aquests versos de carner (que són tristíssims, eh):
«era tan viu, que em creia de sentir-hi
el borinot que brum;
mos ulls deixaven aviat el llibre:
em coïen de llum.»
(si endevines de quin poema són sense mirar-ho a google, podem ser amigues?)
un altre tema és que jacob collier també va fer això. mireu-vos tot el vídeo, perquè és una cosa fortíssima. jo des de ben petita que canto en cors i… buf, és que és una sensació tan grossa, tan total, que fins i tot les paraules adequades són massa petites.
allò que no saps ni com catalogar
poesia del xiuxiueig. crec que és una cosa que m'acabo d'inventar, prò és que ara que hem tocat l'últim verdaguer (no vol dir que n'hi hagi més d'un, vol dir que els últims poemes que escriu són molt diferents als grans poemes que el fan famós), fa un any que m'escolto moltes vegades al mes el poemet que obre l'ep d'obaga de saüc en flor, que he descobert la poesia d'apel·les mestres i he tornat a ser absorbida per les lletres…
dimecres vam fer la darrera classe de romanticisme i renaixença. el professor que és un senyor així molt de parlar de vostè i de fer servir paraules grosses i de saberuts, ens va llegir un poema del poemari Un arbre molt alt de jaume coll mariné (publicat per edicions62) . el poema es diu «verdaguer», i quan ens el va llegir… era com per llegir en xiuxiuejos, com si anés per dins. us deixo aquí uns versos:
[…] I jo li seguia les cançons
de cada dia i cada nit, i ho vaig fer
durant molt temps, fins que en vaig aprendre algunes,
però cantades malament. Llavors, quan marxava del bosc,
i caminava pels carrers d'alguns pobles i ciutats
que no em sabia, me les deia per dins o en veu molt baixa,
o me'n feia de noves, per més tard. […]
el professor se'ns va desmuntar i ens va llegir el que deia que era el seu preferit, introduït per una cita de maria mercè marçal. en parlarem un altre dia, de tota aquesta poesia que es filtra fins l'interior més pregon.
bon nadal, bon any nou i santes pasqües si no ens veiem.
llegiu molt, amigues. o llegiu poc, jo què sé, com us vagi millor. prò si llegiu, que li sigui de profit al vostre cor.